La lluna a casa

Els cosins Arlet (7) i Joan (6) acaben de descobrir una cosa increïble: els americans preparen un nou viatge a la Lluna! Com que temen que la facin malbé, es proposen portar-la fins a la seva habitació. Amb gran imaginació i algunes provatures, s’empesquen la millor manera de fer-ho: guiaran el seu reflex fins a casa.

Mentre els adults xerren de les seves coses i ignoren el terrabastall que provoca la missió, els cosins creen un camí de reflexos amb tots els miralls de casa que va del riu a l’habitació. Un sobre l’arbre, un altre a l’estenedor, ara la Lluna és a l’ampit de la finestra, però… S’han acabat els miralls! Quan arriba la nit, els pares de l’Arlet no troben el seu mirallet de mà, i tot buscant-lo arriben fins a l’habitació, on els dos cosins dormen acompanyats de la Lluna, acotxada sobre el mirall més petit de tots.

“La lluna a casa” és una adaptació lliure del conte de Pere Calders que transforma la mirada original per acostar-la al punt de vista infantil. El curtmetratge, una peça d’animació 2D d’entre cinc i set minuts, parteix d’una idea senzilla i universal: infants i adults comparteixen espai, però sovint habiten mons diferents. En Joan i l’Arlet decideixen portar la lluna a casa, una aventura impossible que només té sentit des de la imaginació i el joc. L’adaptació aposta per una narració eminentment visual, reduint l’acció a una sola nit i un únic espai per potenciar la claredat i la força poètica del relat. Amb una animació de línia oberta i textures d’aquarel·la i pastel, el curt busca capturar la delicadesa i la fantasia del conte, convertint la lluna en símbol de la llibertat creativa i emocional de la infància.